És fàcil confondre la criança respectuosa amb la criança permissiva. Però no hi tenen res a veure.

La criança respectuosa no és una moda. No és deixar que els nens facin el que vulguin ni tampoc és sinònim de sobreprotecció.

La criança respectuosa és tractar els nens amb el mateix respecte, empatia i dignitat que tractem (l'hauríem de tractar) als adults.

Cada cop tenim més clar que TOTES les persones mereixen ser tractades amb respecte, independentment de les seves creences, color de pell, vinguin d'on vinguin i parlin l'idioma que parlin. Entenem que cadascú de nosaltres té les seves pròpies vivències i opinions, que no tots pensen i actuen com nosaltres i això ens porta a fer un esforç per comprendre'ns i conviure de la millor manera possible.

No obstant això, quan parlem de nens, la cosa canvia. Ens oblidem que ells també són persones. Més petits, amb menys experiència i amb unes característiques concretes, però també persones. Persones que també mereixen ser tractades amb respecte en tot moment.

Educar no hauria de ser sinònim de cridar, castigar, ridiculitzar, fer xantatge, manipular, amenaçar, enganxar ni intentar quedar per sobre d'ells. Es pot educar des del respecte, amb fermesa i afecte alhora, validant les seves emocions en comptes de negar-les; connectant abans de corregir-los; posant els límits necessaris, però també donant-los la seva petita parcel·la de poder. És infinitament més efectiu, encara que també més cansat i difícil, doncs suposa un gran treball personal.

  • La criança respectuosa NO és deixar que els nens i nenes facin el que vulguin. Això es diu permissivitat.
  • La criança respectuosa NO és imposar normes de manera vertical usant la violència física o psicològica: amenaces, xantatges, càstigs, humiliacions… Això es diu autoritarisme.
  • La criança respectuosa proposa límits clars amb respecte i sentit comú, adaptats al moment maduratiu dels nens i nenes. S'ofereixen opcions limitades per fomentar l'autonomia i la presa de decisions.
  • La criança respectuosa veu el error com a oportunitat d'aprenentatge. Davant l'error es busquen solucions en comptes de culpables, deixant experimentar les conseqüències naturals.