Al post d'avui comparteixo l'entrevista que m'han fet al diari El Periòdic d'Andorra. Des d'aquí vull agrair al diari i a la periodista Carmen Salas el seu interès per l'educació respectuosa i la disciplina positiva.

Podeu llegir l'entrevista original en català aquí. I a continuació us deixo la traducció a l'espanyol:

 

Cristina Carbonell és professora del màster Educació i TIC e-Learning de la Universitat Oberta de Catalunya, i formadora de cursos de disciplina positiva per a famílies, docents i empreses en modalitat online i presencial. Certificada per l'Associació Internacional de Disciplina Positiva, porta un any residint a Andorra, on ja ha començat a assessorar pares i equips docents del país sobre educació respectuosa i criança conscient per fer que els nens d'avui siguin adults responsables. El seu perfil d'Instagram (@cristic2day) té més de 15.000 seguidors, i cada dia augmenten les visites a cristic.com, la web on comparteix informació i més de 500 jocs educatius per a nens de 3 a 12 anys.

Com va arribar a l'educació positiva?

Sempre he estat una apassionada de l'educació, i durant la meva trajectòria ja m'havia centrat en l'educació de nens i de l'equip docent, però arran de ser mare, fa sis anys, és quan em vaig interessar pel vessant familiar per trobar una manera més respectuosa de transmetre als nostres fills allò que volem sense haver de recórrer al càstig. Aleshores, em vaig formar en disciplina positiva i en coaching familiar i intel·ligència emocional.

En què consisteix la disciplina positiva?

La criança respectuosa i la disciplina positiva cerquen relacions respectuoses, que no té a veure amb educar sense límits, sinó tot al contrari, que existeixi respecte pels nens, cap a l'adult, i cap a la situació. Al final, fuig tant de la permissitivat com de l'autoritatisme, que serien tots dos extrems, i estableix límits clars, però sempre des del respecte i el sentit comú, i adaptats al moment de maduresa de cada nen.

L'educació positiva dels nens crea adults més responsables?

Exacte. Quan plantejo a les famílies com voldrien que fossin els seus fills de grans, tots se'ls imaginen amb valors, amb iniciativa, responsables, que saben lluitar pels seus interessos…, però en canvi, en el dia a dia, volen que facin el que els demanen a la primera i sense pensar. Un no es desperta als 18 anys sent responsable si no li han ensenyat. Cal començar des de petits.

Com rep la comunitat educativa els canvis?

Per sort, els docents cada vegada són més conscients de la necessitat d'un canvi, i ja hi ha moltes escoles interessades en l'educació positiva. L'ideal és que sigui un canvi transversal que afecti tota la comunitat educativa: docents, famílies i altres persones de l'àmbit formatiu, com monitors de menjador i pati. No obstant això, no podem fer servir d'excusa que l'escola no sigui partidària per no aplicar-la a casa nostra. Tenim poder de decisió a la nostra petita parcel·la d'influència.

Què fem amb els pares en contra?

Quan els hi expliques en què consisteix estan d'acord, i els dubtes vénen més de com posar-ho en pràctica. Hem de donar-los recursos, acompanyar-los, i fer-los saber que han de ser compassius amb ells mateixos. Han de ser conscients que no els han educat amb aquests principis, i per tant que en el procés apareixeran automatismes heretats.