Remogudes emocionals a l’inici de curs

Al post d'avui comparteixo l'article que he escrit per El Periòdic d’Andorra. Podeu llegir l'article original en català aquí. I a continuació us deixo la traducció a l'espanyol:

 

La tornada a la rutina després d'unes llargues vacances no sempre és fàcil. Els nens i nenes s'acomiaden de l'estiu després de més de dos mesos de desconnexió, descans i flexibilitat horària. Recuperar les rutines i horaris es converteix en tot un repte per a moltes famílies.

Nens i adolescents viuen molts canvis durant el mes de setembre i això fa que aquest mes sigui, per a petits i grans, un dels més remoguts emocionalment. Necessitarem calma, paciència i empatia cap a nosaltres mateixos i cap als nostres fills i filles per poder transitar aquests canvis de la millor manera possible.

Recuperar rutines, conèixer nous companys i mestres, separar-se dels pares durant unes quantes hores... Són molts canvis en pot temps que poder fer aflorar moltes emocions contingududes durant el dia. Tot això es pot veure traduït en forma de rebequeries, males contestacions, retrocessos, plors… I de rebot se'ns desperta a pares i mares la culpabilitat i inseguretat. «Amb les ganes que tenia de recollir-lo a l'escola i només veure'm esclata en una rabieta!». Et sona?

Canvis que podem detectar els primers dies d'escola

  • Està de mal humor, es mostra apàtic, està irritable, plora sovint, més rebequeries, està inquiet…
  • Està més nerviós, té males contestacions, es baralla més amb els seus germans, li costa concentrar-se, es nega a col·laborar en tasques que abans sí que feia…
  • Perd la gana, o pel contrari vol picar a totes hores.
  • Arribat el moment no se'n vol anar a dormir, li costa adormir-se, té terrors nocturns, es lleva més aviat…

Què s'amaga darrere d'aquesta conducta?

Davant de tots aquests canvis, és important que no ens centrem únicament a reconduir la conducta. Hem d'anar més enllà i buscar el seu origen, és a dir, intentar esbrinar què hi ha darrere d'aquella rabieta o mala contestació. «M'ha trobat a faltar? ¿Està cansat? ¿Se sent angoixat? ¿Què fa que actuï així?».

Sempre existeix un motiu pel qual un nen es comporta d'una determinada manera.

En lloc de fixar-nos únicament en la seva conducta, és necessari que esbrinem les seves emocions, ja que el seu comportament està guiat per com s'està sentint. Quan un nen se sent malament, actua malament. Això fa que tradueixi el seu malestar en forma de crits, plors, cops, males contestacions…

La solució no és aplicar càstigs, amenaces o xantatges, perquè aquests únicament busquen penalitzar al nen, no li ensenyen cap mena d'habilitat. Quan apliquem aquest tipus d'estratègies, en nen deté el seu mal comportament per por a la nostra reacció o perquè se sent malament, però el motiu de fons que l'ha dut a actuar d'aquella manera no canvia. A més, preguntem-nos si això és el que pretenem. Volem que ens tingui por? Volem que aprengui a còpia de sentir-se malament?

Podem no estar d'acord amb el seu comportament i, per tant, l'haurem de reconduir. Però l'emoció i la necessitat sempre és vàlida i legítima.

Algunes estratègies per realitzar aquesta transició de manera més respectuosa

1. Confiança i calma:

Siguem conscients del nostre llenguatge i estat d'ànim. No oblidem que la nostra calma és la seva calma.

2. Presència:

Després de passar unes quantes hores a l'escola, els nens tenen la necessitat de compartir temps amb nosaltres. Sovint reclamen la nostra atenció de forma insistent o expressant-se amb malestar. És la seva manera de dir-nos que ens han trobat a faltar.

3. Connectem i validem les seves emocions:

Preguntem-los com se senten, com estan vivint la tornada a l'escola. Validem les seves emocions, tant si són agradables com si són desagradables. Hem de fer-los saber que és natural que se sentin tristos o descol·locats. Han de percebre el nostre suport i saber que ens tenen al seu costat de forma incondicional.

4. Temps especial:

Busquem moments per realitzar activitats amb el nostre fill o filla on posem tota la nostra atenció. Aquestes estones poden consistir a llegir un conte, sortir a esmorzar plegats... Això sí, sense aprofitar per consultar el mòbil o avançar tasques de la casa. Ha de ser un temps especial conjunt.

5. Establir rutines clares:

T'has parat a pensar alguna vegada en la quantitat d'ordres que reben els nens al llarg del dia? «Recull les joguines!»; «Si a la de tres no estàs al llit, avui et quedes sense conte!»… A ningú ens agrada rebre ordres, i molt menys quan contenen amenaces o xantatges. Una bona manera d'evitar passar-nos el dia donant ordres és crear conjuntament una taula de rutines amb imatges de les activitats bàsiques del matí i la nit. Això els ajudarà a visualitzar les tasques que han de dur a terme els dies d'escola.

6. Cuida't:

El darrer punt, però igualment necessari. Quan un no està bé difícilment pot donar el millor de si mateix. Procura buscar moments per tu, cuida el teu diàleg intern i no et prenguis de manera personal el comportament del teu fill. Acompanyem-lo, i acompanyem-nos també a nosaltres mateixos, amb paciència i respecte. Respira. Ho estàs fent bé. Això també passarà.